En aquest nou episodi del podcast Dels fems i les flors, Lídia Pujol i Marina Garcés ens conviden a reflexionar a partir de la cançó La Sang.
Grans bassals de sang vessada inunden el món.
Sang que raja aquí i allà i no va enlloc.
La cançó «La sang» ens porta a reflexionar sobre la violència, la indiferència i el dolor humà en un món que sembla seguir girant sense immutar-se. En aquest episodi, Lídia Pujol i Marina Garcés dialoguen amb dos convidats de gran prestigi:
- Ignasi Ribas: Astrofísic, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i investigador a l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC.
- Ruben Duro: Biòleg, divulgador científic, fotògraf i productor de documentals de ciència i història natural, creador del projecte Science into Images.
Junts, exploren la força de la lletra:
«I tant li fa a la terra
Que quan gira, tots els éssers vius es posin a cridar
I tant li fa girar,
Mai no deixa de girar
I la sang no deixa de rajar
Aquesta afirmació ens convida a preguntar-nos:
- És la indiferència del món una oportunitat per a la reflexió i el canvi?
- Com podem transformar el dolor en una forma d’amor i cooperació?
- Som només un petit episodi en la història de la vida o tenim el poder d’influenciar el futur del planeta?
🎧 Escolta aquest episodi i descobreix perspectives que et sorprendran, entre la ciència, la filosofia i l’art. Disponible a Spotify, Apple Podcasts, iVoox, Amazon Music i YouTube.
Ignasi Ribas és director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i investigador a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE) del CSIC. Expert en exoplanetes, lidera projectes com CARMENES i participa en missions espacials de l’Agència Espacial Europea com CHEOPS, PLATO i ARIEL. Amb més de 230 publicacions científiques, ens ofereix una mirada fascinant des de l’escala còsmica.
Rubén Duro és biòleg, divulgador científic, fotògraf i productor de documentals de ciència i història natural. És creador del projecte Science into Images i col·labora amb equips científics d’arreu del món, aportant material gràfic i audiovisual per divulgar els seus projectes. Reconegut internacionalment, ha publicat a revistes com National Geographic, Symbiosis i Contributions to Science, i ha participat en exposicions destacades com Microvida. Més enllà de l’ull humà al CosmoCaixa. Destaca per la seva capacitat de capturar la bellesa i el valor de la vida microscòpica.
🎶 Sobre la cançó «La sang»
Adaptació: Sergi Bebel
Música: Dani Espasa.
Lídia Pujol: veu
Dani Espasa: piano
Xavi Lozano: bansuri
Jordi Rallo: taules índies
Antonio Sánchez: plats, caixó, efectes sonors
Pep Coca: contrabaix
Temes principals:
- La indiferència de la Terra i de l’univers davant el sofriment humà
Ignasi Ribas aborda la perspectiva còsmica, destacant que la Terra i l’univers continuen el seu curs sense ser afectats per les accions o el dolor humà. Aquest plantejament convida a una reflexió sobre la humilitat i la posició de la humanitat dins d’un univers vast i indiferent. - La lluita per la supervivència i l’evolució biològica
Rubén Duro explica com la vida, des del nivell microscòpic fins al macroscòpic, es basa en la lluita per recursos, però també en la col·laboració i la simbiosi. Planteja una crítica al model social capitalista, que sovint perpetua la competència i l’explotació, en lloc de promoure una relació harmònica amb el món. - La necessitat d’una evolució cultural i ètica
Es destaca com l’evolució tecnològica i cultural ha superat l’evolució biològica, creant un desfasament que genera conflictes i crisis globals. La conversa planteja la importància de passar de la competència a la col·laboració, proposant l’amor, entès com a respecte i cooperació, com a motor per a una transformació social i cultural. - El patriarcat i el sistema capitalista com a limitadors
Lídia Pujol critica el patriarcat i el capitalisme per haver creat un sistema que destrueix la naturalesa i impedeix que la humanitat desenvolupi el seu potencial real. Es fa una crida a abraçar una visió més integrada i harmònica del món. - L’amor com a resposta
L’amor s’entén com la base de la col·laboració i la transformació. És l’antítesi de la violència i la competència, i es presenta com una eina per superar les divisions i construir un futur més just.
Reflexions finals:
Aquest episodi connecta ciència, filosofia i art per qüestionar com podem viure en harmonia amb la Terra i entre nosaltres. La conversa ens interpel·la a mirar més enllà del nostre egoisme i a reconsiderar el nostre paper en la història de la vida.