Itziar González amb l’equip artístic de La Cerimònia de la Llum
.
Estic profundament emocionada perquè la pluralitat que va sorgir anit de les urnes, ens dóna tot un camí per endavant d’implicació i co-responsabilitat que ens farà sentir a tots que només amb la força de l’amor i el compromís construirem allò que som nosaltres, allò que és nostre, de cada un, únic i alhora de tots.
Aquesta tarda, al programa Divendres de Tv3, cantaré «País petit» de Lluís Llach com a inici de la campanya de la Marató contra el Càncer.
Sí, avui cantaré per donar suport a la lluita contra el càncer.
He sabut que no hi ha dos tumors idèntics, ni dos pacients iguals, que no és l’òrgan afectat allò que és determinant, sinó la composició cel·lular que és única i personal. Quan algú emmalalteix de càncer, emmalalteix el seu entorn. No és una única malaltia sinó que en són moltes i, alhora, cada càncer ha de ser tractat de manera individual i personalitzada.
Avui també cantaré a les persones de CAFÈAMBLLET per la seva lluita contra el càncer de la corrupció. I també per la Itziar González que, per la mateixa lluita, cavalca de nou per la justícia, la dignitat i el patrimoni. Amb ella farem les properes «Converses Singulars» el proper 27 de gener al Monestir de Sant Pau del Camp de la nostre estimada Ciutat Vella.
Em ressona el càncer com quelcom humanament proper: no hi ha dues persones idèntiques, no és l’aparença allò que és essencial. Si jo pateixo, pateix qui m’estima. La meva no és vida si la visc alienada. Sóc única, m’alimenta, em dona vida i em transforma cadascuna de les meves relacions, relacions entre individus, personalitzades en comunitat.
«Malalt d’Amor» per curar la malaltia. Què sinó l’Amor pot acompanyar cada esdeveniment de la vida i donar-li sentit?
El meu país sóc jo i indissociablement ets tu. («Mis cosas eres tu» em deia fa una dies la Mayte). No sé com som, no sé perquè t’estimo i, alhora, aquest és tot el meu saber: t’estimo perquè ets tu, i no en sabria dir res més.
.
.