Conversando con Cecilia (En concert)
Les cançons de Cecilia ens conviden a silenciar als intermediaris –mediàtics, culturals, polítics, familiars o religiosos– per a preguntar-nos qui som, què pensem i quin és el nostre desig més profund. En escoltar algunes d’aquestes cançons, Lídia Pujol s’ha sentit interpel·lada per donar una resposta personal als interrogants que es presenten en elles establint una conversa amb l’autora.
Sobre Cecilia
Cecilia (Evangelina Sobredo) va morir amb 27 anys l’any 1976 en un accident de tràfic impactant contra un carro de bous. Filla d’un militar retirat i persona de confiança del generalíssim, li va tocar néixer en el Pardo, en una de les cases de les famílies més afins al règim. El pare, convertit en diplomàtic espanyol, viatja amb la seva família pel món. La nena Evangelina, Eva per als amics, és educada en anglès a l’estranger i els seus referents són Bob Dylan, Joan Baez, Simon i Garfunkel, Beatles…
Al seu retorn a Espanya amb 19 anys comença a desgranar el seu rosari de contradiccions i escriu les seves cançons amb enlluernadora clarividència per a l’Espanya de la postguerra i la dictadura.
Les lletres de Cecilia vertebren el guió intern d’aquest viatge que parteix del nostre llegat històric, cultural i familiar, i que va més enllà de la simplificació que suposa prendre partit vehementment, que transcendeix els bàndols estancs des dels quals s’arbitra i fustiga. Defugint qualsevol dogmatisme, en les seves cançons ho qüestionava tot, començant per si mateixa i pel seu entorn.
Mai va fer cançó protesta. No va voler convèncer ningú de res, “porque yo no soy nadie para decirle a otro lo que tiene que pensar o hacer. Yo solo hablo y canto sobre lo que vivo y pienso. Solo quiero dividir mi pan y compartir mis opiniones.”
Cecilia va voler que les persones “normals” fossin el centre d’atenció de quasi totes les seves cançons. Totes elles, retrats de la normalitat, interpel·len la nostra opinió personal com punt de partença de tota conversa.
Sinopsi
El 3 d’octubre de 2017, com per miracle, una cançó de Cecilia composada l’any 1974, sorgeix de la recambra de l’inconscient col·lectiu i es fa present en la vida de Lídia Pujol per relacionar-la amb les circumstàncies tants cops repetides al llarg de la història natural: el peix gran es menja el petit.
En escoltar a Cecilia, Lídia Pujol s’ha sentit interpel·lada i ha volgut establir una conversa amb el projecte artístic i vital de la cantautora madrilenya. Amb la col·laboració de músics i productors, Lídia Pujol ha despullat les cançons dels arranjaments de l’època per a fer que les lletres emergeixin a la superfície i redescobrir així la profunditat amb la qual Cecilia cantava les seves inquietuds.
Algunes de les seves lletres van ser mutilades (i fins i tot prohibides) pels censors franquistes. Avui recuperarem les versions originals d’algunes d’aquestes cançons, tal com van ser composades per l’artista.
Repertori
Cara A: De dónde vengo
- Se crio en conventos
- Soldadito de plomo
- Doña Estefaldina
- Mi primera comunión
- Equilibrista
- Me quedaré soltera
- Ramito de violetas
- Cíclope
Cara B: A dónde voy
- Amor de medianoche
- Con los ojos en paz
- Si no fuera porque
- Donde irán a parar
- Nada de nada (Vídeo1 – Vídeo2)
- Mi querida España
- Morir (M. M. Marçal/O. Roig)
- Gayatri mantra – Veni Creator Spiritus (Vedas, Raban Maur, L. Pujol)
- Poeta i moliner (popular jiddisch, J. Verdaguer/O. Roig; L. Pujol)
- Poeta i fangador (J. Verdaguer/O. Roig)
Fitxa artística
Duració: 75 minuts
Creació i direcció: Lídia Pujol
Música: Cecilia, Oscar Roig
Lletres: Cecilia, Valle Inclan, Teresa de Jesús, Jacint Verdaguer, Maria Mercè Marçal.
Músics: Lídia Pujol (veu), Dani Espasa (piano), Dario Barroso (guitarra clàssica i elèctrica), Xavi Lozano (flautes i efectes sonors), Dídac Fernández (bateria), Ismael Alcina (baix fretless), Carlos Montfort (violí, guitalele), Joan Anton Pich (violoncel) y Miquel Àngel Cordero (contrabaix i baix elèctric).
Direcció musical: Dani Espasa / Carlos Monfort
Disseny de llum i il·luminació: Joan Teixidó
So: Josep Tresserra
