Robado a Lúcia Faraig quien a su vez lo ha robado de las redes
Article "Todo para el pueblo" de Nancy Rebel (Público)
El millor d’aquests dies de «confinament» és l’aturada. Ens allibera de córrer, de competir, de sotmetre’ns al ritme del mercat i les comparacions. En lloc de sentir que el somni d’un món millor de la humanitat cada cop ens queda més lluny, potser com estem aturats i confinats qui sap si ens donarà temps d’aprofundir en el que veritablement ens fa ser qui som, que no és competir. Es tractaria de compartir, acceptant i agraint, per desagraït que sigui, el que costa: Fall in love, not Love without fall.
¿Com fonamentar interiorment que l’ésser humà, faci el que faci, és bo i digne de ser admirat pel que és potencialment? Com no tancar-li la porta pel que fa a re-conèixer, cada cop que la tanquem, que és per causa de la nostra pròpia estretor?¿Com seria que en el «con-finament» -on ens falta espai exterior- féssim espai interior i que aquest fes desaparèixer l’estretor de l’espai que ens falta per fora?
M’interessa pensar la relació entre confinament i llibertat. Estar «con lo finito» relacionándose de modo que nos haga libres. Per exemple, Jordi Cuixart. ¿Podríeu compartir amb mi altres exemples d’aquest vincle entre confinament i llibertat?
Quan els individus tenen consciència de Comunitat, el que és igualment funcional, com és quedar-se a casa, es diferencia infinitament si es fa perquè la llei obliga o perquè ho decideix la nostra Llibertat personal.
La preposición «con» señala compañía. . La posición estos días se estila confinada como confinada esta la raíz en la tierra, sin ser más -ni menos- que el fundamento de la orientación que tras lo finito siempre busca lo infinito.
Confiem en l’infinit. Infinitem el finit, confi-infinitem-lo.
Saps quina és la darrera frase de l’espectacle Panikkar poeta fangador?
Envia’ns un exemple que parli del vincle entre Confinament i Llibertat. I descobreix-la aquests dies veient l’espectacle gratuït per gentilesa de Filmin.
Participa al sorteig a instagram.
Aquest és el meu tercer exemple:
-¿Cual es el colmo de la finitud?
La muerte
-¿Y el lugar mas confinado?
El ataúd.
L’Amor transcendeix la mort. Cuidar-nos els uns als altres ens acosta a l’infinit.