GRAN (TORINO) DIBUIX
Aquest dibuix és per mi fonamental, d’alçada, de dins, d’abraçada. Representa la riquesa de la solitud compartida. Cadascú una peça única, un misteri, un tresor, fems que cal compostar per tastar el sentit de tot plegat, cada cop que he decidit estimar en lloc d’odiar. Costa, sí, és difícil: l’impuls animal, la reacció, la injustícia, les pors, allò que ni tan sols sabem perquè ens pren i ens fa ser no res. Sols quan aconseguim un mica del que desprèn aquesta imatge de DAVID TAVIRA, la vida pren sentit. Cada cop que tastem la felicitat realitzem les nostres vides. Sé que sempre és de manera intermitent, però no he trobat cap altra cosa que certifiqui la possibilitat infinita de l’ésser humà.
Vull recomanar-vos la pel·lícula EL GRAN TORINO de Clint Eastwood per seguir compartint això de què us parlo, i agrair per sempre el regal del David Tavira quan, parlant de tot això, em va dibuixar aquesta imatge.
Estan fent obres a La Casita. Deixarà de ser La Casita, serà La Casa. Aquest és el primer quadre que penjaré. Emmarcaré l’original i el posaré sobre el meu llit. M’he fet gran, desitjo que també una mica Persona.