Concert «La Veu Concertada» – 17 de març a les 19h al Monestir de S. Pau del Camp

La veu concertada

Entre la base instrumental i la melodia de la meva veu, es crea la pura convivència de dues fonts musicals que s’impulsen, s’expandeixen o es limiten, en una abraçada continua, per explicar-vos amb els elements essencials i mínims el sentit de cada cançó. Allò únic es posa en relació i crea una nova realitat sonora que pot esdevenir un diàleg amorós o dissonant. Tot depèn i alhora no depèn de mi, tot depèn i alhora no depèn d’ell. Tots i cada un de vosaltres que heu vingut a imaginar i a participar del cosmos sonor creat a cada instant entre la base interpretada únicament per Miquel Àngel Cordero i la meva tanmateix única interpretació de la melodia, sou la finalitat activa de tot plegat.

Lídia Pujol

Sinopsi La nuesa de la ressonància elemental

Lídia Pujol ens ofereix una nova experiència musical i poètica amb un aplec de cançons que tenen com a element comú un format d’expressió infreqüent: des de la seva pluralitat, ens oferirà una música que ens transportarà de la complexitat a l’abstracció i de l’abstracció a l’expressió de la més refinada subtilitat. L’extraordinària flexibilitat de la seva veu, matisada amb harmònics especialment seleccionats per a l’expressió més íntima, ens transporta a un nou univers de cançons en el qual el text en determina l’essència i la música l’existència.

En el principi de l’existència de la música, la puresa i la nuesa de la veu van crear la ressonància elemental. Aquesta ressonància recollida i modulada amb la complicitat d’un instrument més greu, el contrabaix, ens fa participar del primer estadi del fonament de l’harmonia. L’acoblament de la veu amb tots els seus matisos instrumentals i del so de l’instrument amb els seus registres vocals, ens ajuden a percebre la relativitat sonora entre la veu que és a dalt i la que és a baix o viceversa.

Els reptes tècnics per a l’instrument, els ritmes, els bordons, els obstinats, els acords, els efectes sonors, exigeixen a Miquel Àngel Cordero una versatilitat musical que va més enllà de les exigències habituals i que el situen en el mateix pla expressiu que la veu. Aquesta ambivalència ens revela el principi bàsic de la polifonia, la pura convivència de dues fonts musicals que s’impulsen, s’expandeixen o es limiten, en una abraçada continua, tot explicant-nos amb els elements essencials i mínims el sentit de cada cançó. En la selecció d’obres l’argument n’és la forma. La successió cerimonial dels sentiments exposats sorgeix espontàniament del tresor d’emocions que ens ofereix el llegat d’un patrimoni musical arrelat en la tradició i l’autenticitat. L’experiència musical i poètica que se’n deriva, amb simplicitat pregona, a cau d’orella ens revela la veritat de la seva nuesa, la seva potència i la capacitat de conjurar l’artifici dels sentiments més universals amb el secret transparent de la seva proximitat.

Romà Escalas i Llimona: Músic i museòleg.

Ha estat director del Museu de la Música de Barcelona i creador del projecte del nou museu de l’Auditori.

Director del grup «Ars musicae de Barcelona» i director dels cursos de música antiga de la Generalitat.

La voz concertada

Entre la base instrumental y la melodía de mi voz, se crea la pura convivencia de dos fuentes musicales que se impulsan, se expanden o se limitan, en un abrazo continúo, para explicaros con los elementos esenciales y mínimos, el sentido de cada canción. Aquello único se pone en relación y crea una nueva realidad sonora que puede acontecer un diálogo amoroso o disonante. Todo depende y a la vez no depende de mí, todo depende y a la vez no depende de él. Todos y cada uno de vosotros que habéis venido a imaginar y a participar del cosmos sonoro creado a cada instante entre la base interpretada únicamente por Miquel Àngel Cordero y la mía también única interpretación de la melodía, sois la finalidad activa de todo.

Lídia Pujol

Sinopsis La desnudez de la resonancia elemental

Lídia Pujol nos ofrece una nueva experiencia musical y poética con un conjunto de canciones que tienen como elemento común un formato de expresión infrecuente: desde su pluralidad, una música que nos transportará de la complejidad a la abstracción y de la abstracción a la expresión de la más refinada sutileza. La extraordinaria flexibilidad de su voz, matizada con armónicos especialmente seleccionados para la expresión más intima, nos transporta a un nuevo universo de canciones en el que el texto determina la esencia y la música la existencia.

En el principio de la existencia de la música, la pureza y la desnudez de la voz crearon la resonancia elemental. Esta resonancia recogida y modulada con la complicidad de un instrumento más grave, el contrabajo, nos hace participar del primer estadio del fundamento de la armonía.

El acoplamiento de la voz con todos sus matices instrumentales y del sonido del instrumento con sus registros vocales, nos ayudan a percibir la relatividad sonora entre la voz que está arriba y la que está abajo o viceversa. Los retos técnicos para el instrumento, los ritmos, los bordones, los obstinados, los acordes, los efectos sonoros, exigen a Miquel Angel Cordero una versatilidad musical que va más allá de las exigencias habituales y que lo sitúan en el mismo plano expresivo que la voz. Esta ambivalencia nos revela el principio básico de la polifonia, la pura convivencia de dos fuentes musicales que se impulsan, se expanden o se limitan, en un abrazo continuo, explicándonos con los elementos esenciales y mínimos el sentido de cada canción. En la selección de obras el argumento es la forma. La sucesión ceremonial de los sentimientos expuestos surge espontáneamente del tesoro de emociones que nos ofrece el legado de un patrimonio musical enraizado en la tradición y la autenticidad. La experiencia musical y poética que se deriva, con simplicidad pregona, al oído nos revela la verdad de su desnudez, su potencia y la capacidad de conjurar el artificio de los sentimientos más universales con el secreto transparente de su proximidad.

Romà Escalas i Llimona: Músico i museólogo

Ha sido director del Museo de la Música de Barcelona y creador del projecto del nuevo museo del Auditorio.

Director del grupo «Ars musicae de Barcelona» y director de los cursos de música antigua de la Generalitat.