3 Agost: Col·laboració al concert de Franca Masu

Bon dia amics,

Em llevo amb el regust de felicitat de la nit passada i ja preparant-me per un altre somni que està a punt de fer-se real. Fa cinc anys aproximadament, vaig enregistrar un cant d’albat grec, a un preciós disc de l’Eduard Iniesta on hi havia vàries col·laboracions. Entre d’elles, hi havia la cançó Vida Vulnerable de Joan Vinyoli, cantada per Franca Masu. Me’n vaig enamorar perdudament. La cançó, el text i la seva veu formaven una preciosa trinitat en comunió difícil de trobar.

Estava a l’estudi de gravació amb el meu amic i mestre Pep Roig i li vaig demanar si podíem enviar-li un missatge d’admiració i gratitud a la Franca. I així ho vàrem fer. Potser un any més tard vaig rebre resposta de la mateixa manera: un parell de cantants que no controlaven l’assuntu d’internet i que per fer-se missatges necessiten algú altre. Va ser molt amable i carinyosa.

Cinc anys més tard d’aquell enregistrament, el dia del concert per la Llibertat al Camp Nou, vaig arribar al matí a una entrevista amb la Cóppulo a CatRadio. Venia de fer una abraçada a tres estimades monges de Montserrat, una d’elles la Teresa. Vaig seure, i la persona del costat es va presentar, –Hola Lidia, sóc Franca Masu. Uauuuuuuuuuu, Franca Masu. Impressionant. Estava meravellada. No sabia ni quin aspecte tenia i és una dona espectacular que juga el seu poderós semblant amb un sentit de l’humor i una capacitat d’interpretació divertidíssima. De seguida va començar l’entrevista i jo vaig prendre el rol d’anar puntualitzant que la festa sense el compromís social contra el deute, les retallades i la privatització dels drets elementals , no té cap sentit. Quan va acabar, vàrem anar a prendre un cafè i a dinar amb la Franca, l’Antonel·lo, el seu company, i la Perla, la seva mànager. Tots quatre vàrem gaudir d’una magnífica conversa, directe al cor i al seny, amb humor, força, transparència, desig, i ja llavors ens vàrem insinuar de compartir més i a tot arreu.

Fa uns dies, Franca em va escriure i em va fer una proposta de cantar juntes el proper dia 3 a Cambrils. –Vols cantar amb mi? –Sí, vull. Una preciosa cançó dedicada al seu pare. Tinc una mica de problema amb el to, però l’estic gaudint moltíssim. Demà estaré a l’ermita cantant-la fins que vagi amb mi com la respiració, com el núvol blau que acompanya les veles al vent, pintades de llum.

Gràcies