Em dic Laura Rubio i sóc metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària. El conseller Boi Ruiz diu que no hi ha col·lapse als serveis sanitaris, però la meva experiència com a metgessa no és aquesta. Fa unes tres setmanes, una pacient domiciliaria meva, RFP, amb una malaltia d’Alzheimer moderada, va patir un ennuegament mentre menjava i va fer una broncoaspiració. Una ambulància la va portar a urgències hospitalàries i va estar a un passadís esperant durant hores, mentre els fills intentaven que fos atesa perquè la trobaven malament, però els deien que estaven tan col·lapsats que no podien. Després de més de quatre hores esperant, encara sense ser atesa, va fer una aturada cardiorespiratòria al passadís. Llavors la van passar, la van intentar reanimar sense èxit i va morir. Els mateixos metges que finalment la van atendre, van proposar als fills que posessin una queixa al Síndic de Greuges.
Imatges com aquestes són habituals als hospitals catalans aquests dies. Pacients amuntegats als passadissos esperant a ser atesos o a ser ingressats, ambulàncies retingudes perquè a l’hospital no tenen lliteres pel malalt que han traslladat i han de fer servir la de l’ambulància, professionals saturats, etc. Els metges de família tenim una llista d’espera de dues o tres setmanes perquè des del 2010 s’han perdut més de 1000 metges de família (i més de 2700 professionals d’atenció primaria) a Catalunya, i aquests dies hem arribat a visitar fins a 80 pacients en un matí. El cas de RFP és un exemple més de com les retallades estan fent que persones morin en condicions inhumanes sense ser ateses….
Gràcies Marta i Albano per desmuntar aquest debat-farsa.