T’he negat
mare
tres cops
i cent.
I cap gall no cantava
defora.
Són cegues, sordes, mudes
les nostres traïcions.
I la derrota.

Maria Mercè Marçal.

Finalment em vaig decidir a portar aquesta Catalunya central que se m’ha ficat dins, a la capital per anar a escoltar els fonaments de la seva alçada, la història personal i indestriablement de Poble, de l’Anna Gabriel.

Foto: Sergi Panizo

La memòria de les persones que humilment es van passant el testimoni de la Dignitat de generació en generació. El foc de l’ànima. El pes del món és Amor, deia Ginsberg. Donar-li sentit a la vida pesa molt i cal compartir el seu pes entre totes. No hi ha cap altra forma, aplegar-nos les petites amb vocació de petites per ser infinites en la suma de la diversitat inspirada en el bé comú de la comunitat. La consciència és l’única Divisa.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal.

 

Foto Sergi Panizo

Quan tornava cap a casa després d’escoltar-la parlar de veritats realment veritables, després de saber quina és la força que sustenta la seva perseverança i els ideals que esperonen el seu anhel de Ser Persona des del seu ser Dona i catalana, vaig sentir la satisfacció d’haver rebut una dosi de Veritat. La humildad es andar en verdad, deia Teresa de Jesús.

Foto Sergi Panizo

Ahir escoltant la teva paraula, Anna, ho anava veient amb una claredat vivíssima: sols allò que fem amb passió i fonamentat en la pròpia història és l’únic que pot sostenir la possibilitat infinita del nostre desig. Vaig veure com la força de l’amor i l’orgull per les teves arrels dinamitza la teva lluita, una força que m’és familiar, tot i que la meva història és a la inversa: la manca de referents i la recerca constant m’han donat la força de la ràbia però els mestres, encara i sempre, ens van convidant a ser qui som. Sols m’interessa la veritat, petita, dubtosa, que demana perdó, el que sigui, però que sigui el que és en aquell moment. Ahir, vaig rebre de tu el testimoni del foc que vol il·luminar les nits fosques de la humanitat. I jo n’estic agraïda i em sento saludable.

Avui és un dia lluminós i saludable per lluitar i estimar, Dona, de classe baixa i nació oprimida. 

 
Pare -esparver

Pare -esparver que em sotges des del cel
I em cites en el regne del teu nom
Em petrifica la teva voluntat
Que es fa en la terra com es fa en el cel.
La meva sang de cada dia
S’escola enllà de tu en el dia d’avui
Però no sé desfer-me de les velles culpes
I m’emmirallo en els més cecs  deutors.
I em deixo  caure en la temptació
De perseguir-te en l’ombra del  meu mal.
Prou*

Maria Mercè Marçal

* Afegit per Lídia pujol amb el vistiplau de Heura Marçal