Esquerres pel #SíSí: SÍSÍ, construïm el 9 país!
CATALOGNE : QUAND TOUT DEVIENT POSSIBLE – CONCERT DE LÍDIA PUJOL EL 9 DE NOVEMBRE A MONTRÉAL
El Casal català del Quebec organitza l’espectacle “Catalunya: quan tot esdevé possible!”: un concert de Lídia Pujol, acompanyada per Pau Figueres a la guitarra, així com l’actuació dels Castellers de Montréal i l’anàlisi, i seguiment en directe, del procés participatiu del 9N.
Lídia Pujol i Pau Figueres: « Farem la revolució i la tornarem a fer »
Aquest espectacle vol ser l’expressió de la resiliència i la determinació de la societat civil catalana, mobilitzada massivament per votar i decidir lliurement el seu futur polític el proper 9 de novembre, a través de la música i les cançons d’una de les artistes catalanes més compromeses amb el procés polític que viu el nostre país: Lídia Pujol. Un repertori que inclourà cançons en català i en francès per recordar-nos que som els ciutadans qui hem de decidir lliurement el país que volem, perquè nosaltres som els agents actius d’una revolució tranquil·la i sense aturador que es pronunciarà sobiranament a les urnes el proper 9 de novembre.
El títol “Catalogne: quand tout devient possible” és una picada d’ullet a la campanya del Sí durant el referèndum sobre la independència del Quebec l’any 1995, el mític “Oui, et ça devient possible”. S’esperen entre 300 i 500 persones de públic al prestigiós Teatre Rialto de Montréal: personalitats de la societat civil quebequesa, membres de la comunitat catalana i catalanòfila, així com representants de diferents entitats polítiques i socials interessades pel procés polític català.
REPERTORI
La mort i la donzella lletra tradicional catalana, música Pau Figueres i Lídia Pujol
La bandera que porteu de res vos servirà ara, perquè tot el d’aquest món a la mort ha de deixar-se. Aquest és un diàleg entre la mort i algú que ha orientat la vida únicament cap a allò que és finit, cap a tenir títols, lleis i riqueses, en lloc de ser.
Cançó de les sardineres (Laie). Música Oscar Roig, lletra Jacques Prevert
La cançó parla de l’amo de la casa senyorial, les paridores de mà d’obra i la fabrica. La separació entre els que pensen i dominen, i els que fan la feina. És un punt cabdal a desconstruir per la construcció del país que volem. Aquesta dissociació jerarquitza les relacions, crea i normalitza les estructures abusives.
La mala reputació de Brassens, en una adaptació al català de Bel Olid
Desobeir una llei injusta està mal vist, però avui som molts els que complirem amb el nostre deure de desobeir una prohibició injusta. Segurament adquirirem una molt mala reputació actuant segons als nostres ideals i assumint les conseqüències de les accions contràries a la llei injusta. Visca!
La cançó a la sang Música Dani Espasa, lletra Jacques Prevert
La terra gira, no para de girar, i la sang, com un senyal persistent, no para de vessar. Llibertat i responsabilitat són, essencialment, dos mots indissociables. A la terra tant se li’n fot l’esclavatge d’aquest món estructuralment jeràrquic en benefici d’uns pocs. Tastem la llibertat cada cop que exercim el deure de confrontar l’abús.
He mirat aquesta terra lletra de Salvador Espriu i música de Raimon
Situa la nostra mirada en direcció a les persones, la veritable terra. Una terra amb ideals, que desitja el bé comú i fa accions compromeses contra el capital i per les persones.
La cançó més curta (Música Dani Espasa, lletra Jacques Prevert)
És un convit a fer-nos càrrec de la renovació constant del nostre compromís amb l’amor vers la fal·làcia de la seguretat legalment blindada que l’estructura del poder ens ofereix.
Hi ha gent (música Jonnie Mitchel i lletra de Joan Verges)
Hi ha gent que va sola pel món, sola entre amics que no ho són… Què és l’amistat? Què és l’amor? Què mou la teva vida?
Quan ai lo món consirat, un anònim de trobadors del s. XII, ens diu: quan he conegut totes les coses d’aquest món m’adono que tot el que no és amor no és res.
L’arbret vora el camí (tradicional yiddish)
Parla del moment que la mare ha de fer un pas enrere per diferenciar-se del fill i esperonar el vol.
Navega sola (música i lletra de Mayte Martin)
Un cant a la dignitat. “Que en aquest “navegar sola” no et falti mai companyia de qualitat.” Teresa Forcades.
Polorum regina Llibre vermell de Montserrat s. XIV
Aquesta lluminosa peça del Llibre Vermell parla de l’orientació que pren la vida humana (sigui quina sigui la seva cultura, gènere, color…) quan vol créixer, florir i compartir els seus fruits. La puresa i la dignitat inviolada de l’estella dels quatre pols, il·lumina la diversitat per igual.
Farem la revolució i la tornarem a fer. Una versió al català del tema de la Tracy Chapman que hem fet la Teresa Forcades, el Gerard Quintana i jo mateixa.
Deia Marx que la religió és l’opi del poble. Simone Weil va replicar que la revolució és l’opi del poble, i la Teresa Forcades, revolucionàriament religiosa, assegura que la revolució és el camí de l’aspirant a Ser Persona en comunitat, i ens diu: farem la revolució i la tornarem a fer.
Bon dia Joana,
Et confirmo la disponibilitat tant de la Lídia com del guitarrista Pau Figueres pel 29 de gener.
El repertori que us proposem és el següent:
He mirat aquesta terra lletra de Salvador Espriu i música de Raimon. Situa la nostra mirada en direcció a les persones, la veritable terra. Una terra amb ideals, que desitja el bé comú i fa accions compromeses contra el capital i per les persones. http://youtu.be/vLY4AS6-W_w
La mala reputació de Georges Brassens, en una adaptació al català de Bel Olid. Homenatge a la llibertat d’escollir la vida i el destí. Segurament adquirirem una molt mala reputació actuant segons als nostres ideals i assumint les conseqüències de les accions contràries a lleis injustes. http://youtu.be/kENkUw2c6DA
Farem la revolució i la tornarem a fer. Una versió al català del tema de la Tracy Chapman que hem fet la Teresa Forcades, el Gerard Quintana i Lídia Pujol. Deia Marx que la religió és l’opi del poble. Simone Weil va replicar que la revolució és l’opi del poble, i la Teresa Forcades, revolucionàriament religiosa, assegura que la revolució és el camí de l’aspirant a Ser Persona en comunitat, i ens diu: farem la revolució i la tornarem a fer. http://youtu.be/cip-zwVP0Js
El catchet de l’actuació seria 1000 euros + iva. El tècnic de so entenem que seria el de la sala. Us adjunto el rider de so.
Ja ens direu què us sembla la proposta.
Salutacions cordials,
País petit, de Lluís Llach
El meu país més petit és el meu cos i des d’aquest cos la vida pren sentit compartint, mirant i connectant amb el campanar veí. La relació amorosa que suma la diferència en direcció a l’horitzó del bé comú és el país que cap dintre del cor quan la vida et porta lluny, a Montreal.
Homenatge a Teresa música i lletra d’Ovidi Montllor
He votat per tu, Ovidi.