«No ha d’haver impaciència, ni barbàrie, ni insolència, ni pressions indegudes. Si volem cultivar un veritable esperit de la democràcia, no podem donar-nos el luxe de ser intolerants. La intolerància revela la manca de fe en la causa»
Gandhi.
Hi ha vegades que, agraïda, m’adono amb profund reconeixement de les meves limitacions per donar espai a l’altre en la seva diferencia, i d’altres en que m’adono, amb gratitud més profunda encara, de quan afortunada sóc de tenir la veu cantada per expressar-me, mentre amb la paraula vaig fent digestions d’incomprensió.
Després d’haver vist l’entrevista televisiva, vull fer unes respiracions de fondària similar per amplificar-me interiorment enlloc de fer el que li donaria un intens plaer al meu temperament. Si em permeteu, vull reconèixer que sóc vulnerable i em costa no fer el que em surt per fer el que vull, perquè escoltant a segons qui, m’agafen ganes de ser la Reina de cors de l’Alícia d’en Lewis i cridar allò de ¡Que le corten la cabeza!
Però, de sobte, enlloc d’enarborar l’espasa i separar caps de cossos, escolto parlar a la Esther Vivas dient tot allò que voldria i desitjo assolir (tot i la feinada que em suposa a cada instant); i em dóna un, ja no intens sinó immens, plaer perquè és compartit, conscient i respectuós de l’altre. Sí, se’m cau l’espasa, mentre m’acosto admirada per sumar-me a persones que tenen un missatge que em desarma perquè reconeixen la diferencia i la respecten. Saben que fer ressonar als altres en un mateix no és cosa fàcil, però que és radicalment necessari. Pertany a la nostre essència i no hi ha cap altre camí si volem donar sentit a les nostres vides. Un missatge i una actitud pacient, amorosa i didàctica que em desarma i, alhora, em dóna la més poderosa de totes les armes. Un arma per la vetlla d’aquest canvi, fins i tot, contra la pròpia espasa. Un canvi que s’està gestant i que homes i dones pariran, aviat.
Gràcies Esther Vivas.
Us recomano que veieu aquesta entrevista i us aviso que les properes Converses Singulars, seran amb ella i el Josep Maria Antentas de Revolta Global i la Marta Sibina i l’Albano Dante de «Cafèambllet».
.
M’encanta la sinceritat de les teves paraules.
Si no t’importa, t’incorporo als links del nostre web.
Moltes gràcies!