Em sorprèn aquest passejar per la closca de les coses del Sr. Espinàs. Tanta por ens ha de fer desobeir una llei injusta com va fer la Sra. Rose Parks seient a l’autobús de blancs?
Antinatural és pertànyer a un partit polític en mans del poder econòmic farmacèutic i proposar una reforma sanitària en el programa electoral. Antinatural és fer vibrar a l’electorat amb el carisma del Sr. Obama i votar-lo, per veure morir d’impotència les seves promeses i tenir-li compassió. Antinatural és tenir el do de la paraula i l’acció, i acomodar-nos en la passivitat dels vegetals.
Alerta que no ens passi el mateix amb la independència.
Alerta quan desobeir vol dir obeir al poder i la injustícia.
Alerta quan comencem a dir que les coses cauen cap amunt i que la gravetat és antinatural.
Alerta amb escriure en els mitjans de comunicació que la veritat pot sembrar el caos.
Em sorprèn la seva apologia de la por i del pitjor de l’esser humà, Sr. Espinàs. Però potser m’equivoco i senzillament he tingut el prejudici de creure que vostè sap que les persones podem fer el que diem o podem fer com les coses amb closca i per dins amagar una altra cosa. Aquest és l’únic i veritablement inspirador dret a decidir, Sr. Espinàs: mirar d’acostar les paraules als fets una i una altra vegada, la qual cosa jo anomeno el Procés d’humanitzar la humanitat. Però també puc triar la mentida dels partits polítics que, pagats per la indústria de les armes, prometen democràcia. L’únic que m’agradaria deixar clar amb aquest escrit és que cal dir les coses pel seu nom, i si triem la via d’usar i abusar del dèbil és perquè, en lloc d’anar cap a l’amor, tornem cap a la selva, i això en el camí evolutiu* de l’esser humà és antinatural, Sr. Espinàs.
*Inspirat en la conversa a Nova Cana amb Grazia Baroni i en el curs sobre Simone Weil de Teresa Forcades
Amb Grazia Baroni.
Amb Grazia Baroni, Angela Volpini i Mariam Ghanem a Nova Cana
.
Anem bé Lidia, si la critica ens arriba de tot allò establer vol dir que anem bé.
Com diu l’Esther Vivas, “Quan els de baix es mouen,els de dalt trontollen”. I la seva única defensa serà aquesta, la critica contra nosaltres, els de baix.
Vindrà la critica i la calumnia i, com diria en Llach, vindrà del nord, del sud, de terra endins i de mar enllà. Però, com també canta seguidament, a nosaltres “no ens mena cap bandera que no es digui llibertat”. I és per això que hem de treballar i treballarem deixant de banda la resta.
El meu agraïment per ser-hi,
Glòria
Despres de llegir el comentari del Sr. Espinás, el més natural es sentir-me decebuda, molt decebuda. Llástima.