Amics, s’acosta un esdeveniment «sens parangó» al Versus Teatre de Barcelona: ALEGRÍAS LAS JUSTAS (QUE BASTANTE BONITA ES LA VIDA YA DE POR SÍ).

L’he vist, dues vegades, a Madrid. I la tornaré a veure dues més com a minin. Sí, és ma germana, ho sé. Però sabeu què és tenir l’actriu més sorprenent de les actrius que mai he conegut al teu costat tota la vida i no poder-la emmarcar, etiquetar, definir, encasellar? Mai m’he pogut acostumar, ni que estigués dient 40 vegades la mateixa paraula sempre m’ha deixat bocabadada amb una renovada i única reinterpretació. Roser Pujol és una dona-actriu-persona en constant recreació. Veritable i profundament original, conèixer-la és l’experiència queer més real i autentica que mai deixaré d’experimentar mentre visqui. Com la Teresa Forcades i la Mayte Martín, dues persones que també defineixo com espectacularment inabastables i indefinibles, Roser Pujol és qui és en estat pur, sense que ho pugui evitar de cap manera i amb totes les conseqüències en aquest món d’etiquetes i mans que ens volen pastar. Veure una de les seves interpretacions, és això, Una. La següent, tot i tenir la mateixa estructura formal, esdevé una nova experiència.

És un honor, un orgull i una sort poder compartir de tant a prop el seu camí de llum, a través del seu art de la interpretació i recerca constant del seu esdevenir Persona a cada instant. Per parlar de Roser Pujol, totes les paraules del món són insuficients però mai indiferents, que diu el Sr. Tomàs. És per això que vull dir-vos que Roser Pujol és purament qui és, única, tot un referent a seguir cadascú pel seu camí, en aquests temps de merkelianes mans. Acosteu-vos al mercat i llanceu per terra totes les paradetes de mans. Per descobrir qui som, per donar sentit a tot plegat, per sostenir la diferencia, la realitat de ser peces úniques en relació, només cal donar valor a les pròpies mans que s’ofereixen als altres amb tota la gratuïtat.

.

.

Dossier de premsa

Venda d’entrades

Promoció atrapalo

.

.

.

.