Amics,

Ahir, anava tard i baixava a tota pastilla amb la bici per Pau Claris per anar a cantar a la Plaça de la Catedral mentre pensava: Em moro de ganes de cantar País Petit per demà, i els hi diré a tots que la cantin amb mi…  Quan vaig arribar, algú de l’organització em van dir: Ha vingut el Lluís Llach. –On és? Quan em va veure va obrir els braços i de seguida m’hi vaig ficar dins –Quina alegria de veure’t, Lluís, venia parlant amb el públic a la bici del nostre petit país. La cantarem plegats per demà. –Vull sentir-la ben alt. –Segur. Vam parlar un moment i me’n vaig anar a provar so.

Va ser un preciós concertet amb el gran Dani Espasa. Vam interpretar quatre cançons i, efectivament, una cinquena tots plegats. Va ser tan bonic.!…! Vàreu cantar tan bé!, suau, sentit, afinat, amb el cor, amb força, llum, amb amor, vaig veure unes mirades i vaig ser tan feliç…  –Ens veiem demà.- vaig dir. Tots vàreu respondre que Si.

Ara, dintre d’una estona, ens trobarem per mostrar un país que serà tan gran com tots nosaltres vulguem.