Descarrega el dossier aquí: 
PDF (Enllaç)
PRESENTACIÓ
Fa uns anys, un petit llibre de Teodor Suau sobre la vida i obra de Ramon Llull, Miracle i misteri, va fer que m’enamores del “foll d’amor”. El miracle de la reciprocitat en la identificació amb les seves paraules, i els treballs i plaers d’amor que em proposava en relació amb els altres són, per a mi, la veritable aventura de viure.
L’objectiu que Ramon ens planteja en tota la seva obra literària, musical i científica és molt senzill: cercar constantment la correcta orientació del pensament, «estimar a fi de no morir, per tal que desamor és mort i amor és vida». Però, què és l’Amor? Llull ens ho explica claríssimament a la “vita cohetanea”: «Durant 45 anys he intentat moure l’Església i els prínceps cristians a actuar pel bé públic, ara som vell i pobre però continuo en el mateix propòsit i en el mateix propòsit continuaré fins a la mort.»
¿No és aquesta la tria a què ens enfrontem constantment? L’Aimada del nostre amic Ramon, Maria, ens assenyala l’orientació de l’autèntica revolució de tots el temps en el seu cant del Magnificat: davalla els poderosos i enalteix els humils. Perquè d’això tracta l’amor: de germania, no de jerarquia.
«Trobà l’amic un home que moria sense amor i preguntà a aquell home perquè moria sense amor i ell respongué que no hi havia qui li hagués donat coneixença de l’amor, ni qui l’hagués instruït a ésser amador».
Cada un dels versets de l’Amic i Amat són una lliçó d’Amor per aplicar a les nostres activitats de cada dia. L’elecció és única i personal, i l’amor, universal.
Interpretaré les paraules de Ramon Llull perquè les he fet meves; relacionant-les amb la meva música d’avui amb el desig retrospectiu que ens emocioni con la seva música d’ahir. Vull oferir-vos una tria de cançons relacionades amb els poemes i conceptes lul·lians com les que emprava didàcticament Ramon, pretenent, humilment, «donar coneixença de l’amor i instruir a ésser amador».
Amb un mateix horitzó, una mateixa orientació i una personal confiança en l’amor, us convidem a compartir aquest camí amb l’amic Ramon Llull en la recerca de l’Amat.
Lídia Pujol
REPERTORI
- Pròleg: He mirat aquesta terra. (Lletra Salvador Espriu – Música Raimon)
- Cant de la Sibil·la. (Manuscrit de Manacor s. XV)
- Verge humil /Oh!, Déu, valeu! (El Misteri d’Elx, s. XIII/XIV)
- A vós, dona Verge Santa Maria. (Ramon Llull x. XII-XIV, anònim provençal)
- Quand vei la lauseta mover. (Bernard de Ventadorn , 1147-1170. Cançó de Trobador)
- Veni Creator Spiritus. (Raban Maur, s. IX).
- Cuncti simus concanentes. (Llibre Vermell de Montserrat s. XIV)
- Polorum Regina. (Llibre Vermell de Montserrat, segle XIV)
- Quan ay lo mon consirat. (Anònim, cançó de trobador, segle XII)
- Ad mortem festinamus. (Llibre Vermell de Montserrat s. XIV)
- Navega sola. (Mayte Martin)
- El testament d’Amèlia. (Popular catalana)
- Hi ha gent. (Joan Verges / Joni Mitchell, M. Àngel Cordero s. XX)
- Sogna Fiore mio. (L’arpegiatta/ tradicional napolitana)
FITXA ARTÍSTICA
Lídia Pujol, veu.
Miquel Àngel Cordero, contrabaix i veu.
Guillermo Rizzotto, guitarra.
Xavi Lozano, flautes, percussió, espai sonor, veu.
Marta Reixach, gong sinfònic, sruti i monocordi.
Marc Javierre, fotografia.
Romà Escalas, assessorament musical.
David Valls, vestuari Lídia Pujol.
Laura Rubio, producció
Lídia Pujol, direcció.