Dignitat. Recorda el teu nom.
.
Amics, aquests dies estic a València amb unes amigues, tenint grans converses, somiant intensament amb aquest canvi que ja ha començant i que amb la força de tots avança. Vull dedicar-vos aquesta interpretació, aquesta profunditat, aquesta grandesa que em deixa sense paraules i amb la necessitat de compartir-ho. Dirigir-nos de la foscor d’aquest any que se’n va, cap a la Llum amb la que estem compromesos. Compromesos a orientar cada pas cap endavant, cap el creixement com a Persones i no cap enrere, cap a la dependència… Compromesos a que cada pas del Jo i del Tu li correspongui un nosaltres diferent… El seu nom és Rebecah del Rio. Recorda el teu nom.
.
Gospel sense Déu.
.
Ara vull enviar-vos la cançó, l’espectacle, l’alegria, l’entrega d’una altra gran intèrpret, Camille. Veureu que comença cantant amb el seu gos i després amb l’univers sencer.
Us presento també al meu gosset amb qui jo també cantava, i amb qui al Teatre Nacional a l’espectacle «Llits» vaig fer un numeret semblant, es deia i diu (en el meu coret) Oliva d’Aragó, Uli pels amics. Quan tenia 17 anys vaig viatjar a Amsterdam i vaig veure per primer cop aquelles precioses bicicletes de passeig. Precioses imatges rodants de noies guapíssimes que passejaven amb un gos flamant corrent al costat… «Jo també vull», vaig pensar, i quan vaig arribar a Barcelona al poc temps vaig comprar-me la bici… Llavors no tenia gos, ni ganes, però 20 anys més tard, vivint sola a la muntanya, va aparèixer un gos abandonat, l’Uli, i s’hi va quedar. No el vaig deixar entrar a casa fins passats tres mesos però, quan ho va fer, ho va fer directament al cor.
Tot i que se’n va anar, encara hi és.
Hi ha persones, animals, paisatges, precioses vivències que ens fan el cor més gran. L’any que ve ens farà un cor immens, perquè Déu el trobarem a tot arreu. Brindem!!!!!!!!!
Bon any!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
.