Interpretació responsable i personal amb desig de ser compartida del que és vella i nova política

(Aunque la mona se vista de seda, mona se queda)

Perdoneu, però, “Democràcia i llibertat?”

Perdoneu, però, “Ciutadans”, sí, però de primera o de segona?

 

CADENA SER – EL BALCÓ – Converses de campanya amb J.C. Girauta (09/12/2015)

 

Perdoneu, però juntament amb el PP sou la trinitat neoliberal, l’absència de Llum, d’Amor, de Dignitat. Heu impedit un referèndum per decidir sobre el TTIP.

 

I, amb això, per “trajats” i polits que aneu tots, l’únic que heu fet és quedar retratats i ben retratats. Prou manipulació, prou del que convé a uns pocs en detriment d’uns molts.

Si algú no sap encara de què es tracta el TTIP, és perquè “la vella política” ho està procurant amb totes les seves males arts. Cal buscar enllà dels mitjans de comunicació perquè no els interessa que el poble tingui coneixement dels temes que són de vital importància, la veritable cultura dóna eines i coneixement per decidir indissociablement sobre la forma i el contingut. Ens donen temes de conversa superficials en els que fonamentem una vida aigualida en el millor dels casos. Pur “aguachirris”.

Ex-Convergència, mai podreu parlar dignament del dret a decidir del poble català mentre dissocieu el contingut del continent per seguir jerarquitzant la vida i les institucions, que estan al servei de la vida del poble i no dels privilegis.

“Nova política” és aquella que ha decidit posar en el seu horitzó últim “la veritat”, la realitat del carrer que forma la grandíssima majoria, la que s’avergonyeix de l’actitud de les institucions orientades a protegir i augmentar els privilegis d’uns pocs que mai han conegut ni coneixeran de costat a la Blanca

Hem de poder fer molt més“Compartir la imperfecció i la vulnerabilitat per convertir-les en eines d’empoderament. El que estem fent és molt important, però hem de poder fer molt més…”Ho va dir l’ Ada Colau Ballano en l’emocionant anti-míting d’ En Comú Podem per a reivindicar l’importantíssim paper de les dones en el canvi polític que estem vivint.

 

“Nova política” és aquella que ha decidit encarar la mentida per a fer valdre la veritat. És aquella que mira de tu a tu, aquella que “davalla els poderosos i enalteix els humils”. “Nova política” és decidir què orienta les nostres vides, “tenir per Ser” o “no ser per tenir”. “Nova política” és deixar el tutelatge de mama Merkel i decidir-ho tot. Vol dir implicació, empoderament, reconèixer i assumir que els intermediaris de la gestió dels nostres recursos i drets són treballadors nostres que cal acomiadar amb tolerància zero als seus delictes, mentides i incoherències.

 

“Nova política”. La pràctica del lliure arbir orientada a la llibertat.

Perdoneu-me, però crec que pensen sincerament que som carallots i alguna raó tindran per haver basat tota la “vella política” en aquest convenciment. Creuen que som imbecils per fer-nos càrrec de les nostres decisions. I quan dic “decidir”, aprofundeixo fins al punt de dir que el tractat de lliure comerç entre Estats units i Europa invalida el joc dels estats, el joc de la democràcia i estupidifica amb sorna el nostre vot. Prego atenció màxima a la normalització de la mentida dels mitjans, que oculten i despisten l’atenció al que veritablement és constituent, i que no és precisament la conya marinera de la constitució que la canvien en un moment quan convé al capital i la sacralitzen quan es tracta de modificar-la pel bé de les persones. Crido desesperadament -i mai tan esperançada- a la nostra capacitat de pensar, de fer exercici de criteri i actuar en conseqüència. Intentar-ho tota la vida és vèncer. L’únic fracàs és no intentar-ho contínuament.

 

Confiança

Quan començàvem a albirar la possibilitat que a les institucions arribessin persones de base, parlàvem de FARS DE CONFIANÇA. La Teresa Forcades n’és un, l’Arcadi Oliveres n’és un altre, la Marta Sibina, l’Ada Colau, l’Itziar Gonzalez, el Xavier Domènech, l’Eduardo Pizzarelo, el Josep Mª Antentas, l’Albano Dante, l’Esther Vivas, el David Fernàndez, el Vicenç Navarro, Josep Pàmies…

Amics, companys, persones encara vives que amb aquesta vida, si la volem Viva, tenim el deure de defensar els nostres drets. La “nova política” apel·la al nostre compromís amb la cura dels qui més ho necessiten, ens crida a Ser en Relació, a Ser qui podem Ser en base a decidir i actuar per amor i no per por: adults amb capacitat de somiar com nens i a actuar amb coherència amb la nostra dignitat construïda pas a pas, persones que tenen paraula, honor i dignitat en el seu horitzó i mai s’acomoden en allò conquerit, que fan la revolució i la tornen a fer com una actitud de vida, sigui on sigui que la sort les hagi posat. Que no ens falti Amor per acomboiar l’amic, que no perdem mai l’oportunitat de demostrar que l’amor existeix sobretot als que tenen la pitjor sort.

Sr. Ribera, nos ens faci mirar ni a Veneçuela ni a Dinamarca mentre el delinqüent del Sr. Cañas va ensenyant com robar i mentir millor al “nou nat a la política” del Sr. Girauta.

Li deixo unes paraules sobre “nova política” EN CATALÀ de fa 700 anys del referent que té en el nostre país, Ramon Llull:

“Per l’especial amor que l’amic tenia del seu Amat triava el bé comú per desobre del bé personal.”

I unes altres paraules del mateix Llull per a inspirar les nostres vides i el nostre vot:

“Trobà l’Amic un home que moria sense amor i preguntà a aquell home perquè moria sense amor. I aquell home respongué que ningú l’havia donada coneixença de l’amor ni l’havia instruït a ser amador.”

Els referents d’Amor i Llibertat els tinc en la meva pròpia cultura, la catalana, i els lladres i la mentida també.

 

 

Be Sociable, Share!

One thought on “Interpretació responsable i personal amb desig de ser compartida del que és vella i nova política

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: