Ganes i confiança

Avui marxo de nou a Bilbao. Aquest cop amb Iter Luminis hem fet un pas més. Ens hem posat en relació amb un cor i amb un intèrpret bascs. La Sandra Ballbè i jo, vàrem viatjar a Bilbao el cap de setmana passat per treballar el moviment i les veus de la cerimònia. No tinc paraules per descriure la qualitat de la relació que es va establir i la qualitat humana i interpretativa de la Coral Doniene Abesbatza de Leioa i la del poeta i intèrpret Jabier Muguruza.

Avui hi tornem, aquest cop per seguir assajant divendres i estrenar dissabte a la magnífica església de La Encarnación. Han estat unes Trobades de Creació a domicili. Hem estat aprenentes d’una manera de viure el cant coral vinculat a la qualitat, els valors i les ganes. Sí, les veus són poderoses, tant les femenines, com les masculines, plenes de desig de comunicació, de compartir, de ser qui som. Ja el treball previ amb la directora del cor Garbiñe Abendaño va ser precís, intens, ple de complicitats i facilitats. Quan ens vàrem reunir tots, vaig ser qui sóc i vaig ser feliç. Desitjo de tot cor que aquesta felicitat ens recordi a tots què és el que realment ens fa feliços i dóna sentit a les nostres vides. La creativitat, la implicació, la professionalitat de la productora Blanc Produccions, que ens ha convidat a vincular-nos amb la Fundación Bilbao 700, ha estat impecable, potenciadora, sensible, i el més difícil, coordinadora de totes les parts, necessitats i desitjos.

No sé com anirà tot, però us puc dir que el que hem viscut, ja, sense vosaltres però per vosaltres, és un molt bon fonament per a sostenir la Llum que orienti aquesta trobada entre bascs, catalans, musulmans, cristians, ateus, Persones.

 

De las ganas y la calidad

Mi vida esta basada en las ganas. Siempre, y por esa naturaleza intensa en entusiasmo y dramatismo que me ha tocado, me he tomado “las ganas”, “el rechazo” y ” la apatía” como las autenticas señales de este camino. La madurez, me invitado a considerar “las ganas”, el rechazo y el desinterés ajeno, como un espacio, o no, de la posible amplitud de mis acciones y pasividades derivadas de mis ganas y desganas. A la vez, esas ganas o deseo son una exigencia, son la posibilidad infinita de una relación de calidad basada en la cualidad humana que considera lo propio y lo ajeno. Cuando invité a Jabier Muguruza a formar parte de esta aventura, previamente tuve el impulso, el chispazo-deseo de la idea: Jabier!!! Luego intenté la cuestión del dinero, que en el mejor de los casos dignifica y sustenta las necesidades de ese cuerpo que realiza las ganas. Por ultimo, desear sus ganas, invitarle y esperar su respuesta:- Jabier, ¿quieres venir?. – Sí. Porque me apetece jugar y trabajar contigo. (aun que no fueron esas palabras exactamente, las que dijo significaban eso)

Cuando alguien no muestra sus ganas, una de dos, o no le da importancia al propio deseo, o no apeteciéndole, lo hace porque come de ello. Yo sabia que, aun sin todo este discernimiento, Jabier no haría nada que no quisiera hacer. Que valoraría su respuesta en base a la confianza que nos tenemos, que en caso que aceptara, se cogería a mis ganas y “jugaríamos bajo el paraguas” aun sabiendo lo que ya sabemos pues nos faltan 40 para los 100. 
 
Hay que tener en cuenta y alimentar las necesidades del cuerpo y cultivar los deseos del alma porque el uno sin el otro, no son. 
Be Sociable, Share!

One thought on “Ganes i confiança

  1. Xavi

    Es un goig veure-us amb les ganes i la il·lusió en què hi treballeu, i això és el que ens enriqueix i ens fa més persones dia a dia, a tots els que us escoltem. Espero que en gaudiu i ho compartiu molt.
    Molta sort.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: