Camí de Llum

La meva, de moment, ha estat una vida afortunada: ni he passat dues guerres, ni he passat gana, ni m’han fet fora de casa, ni m’he hagut de trencat l’esquena amb la fanga com la iaia. Gràcies al plat a taula que no m’ha faltat mai, he pogut buscar aliment d’una altra mena, perquè, contradictòriament, anava farta però em sentia insatisfeta. I l’he trobat. Per això estem aquí, per explicar-vos i compartir la nostra descoberta, presentant-vos el llibre-disc que ha esdevingut el resultat de posar en relació la meva recerca personal amb els altres.

Volem honorar la memòria de les persones anònimes per dessobre dels personatges cèlebres, aquelles persones que amb la cura dels altres, posant el bé comú per dessobre del personal, construeixen la veritable història: aquella que proclama que la veritable i única força, és la de l’Amor. Aquesta és la que possibilita la vida amb ple sentit.

El meu desig de proclamar la descoberta de l’Amor, de seguida va topar amb la diversitat. Les diferents cultures, religions, idiomes, generes, ens poden separar. Però, si el veritable amor no exclou ningú, quin és el denominador comú que inclou la diversitat a qui poder dirigir el meu cant? El vaig trobar. Les cançons de bressol són aquelles que es canten a totes les cultures i en les que l’idioma, el gènere, la cultura, la religió encara no tenen cap importància. Sols la cura, l’acollida, la tendresa.

Però també l’abús, la temptació que té el fort d’usar i abusar del dèbil, és present arreu del món. No crec en bons i dolents. Crec en l’intent constant del millor de nosaltres mateixos i la necessitat de referents de qualitat que ens inspirin.

El referent que ens donen els mitjans de comunicació de les relacions humanes es basen en la mentida, la gelosia, la possessió. Tot això va fer que em preguntés on són els referents que ens conviden al millor de nosaltres mateixos. Els valors que inspiren les nostres accions tenen una expressió musical sublim en la nostra cultura, el Llibre Vermell de Montserrat. L’espiritualitat, la poesia, la necessitat infinita d’estimar i ser estimats és el veritable denominador comú de la humanitat.

Una nova tasca m’interpel·lava a prendre responsabilitat per la interpretació de les meves arrels religioses enllà del que havia rebut dels intermediaris. Per activar la necessària lluita contra el que ens separa, cal recuperar i visibilitzar referents d’amor i llibertat que ens inspirin a ser Persones.

El primer disc, La cerimònia de la Llum, respon a una recerca sense saber ben bé l’orientació. Volia fer una cerimònia en el patrimoni que em permetés compartir tradició oral i escrita, diversitat religiosa i cultural. Però, després d’una gira i un disc amb onze músics per grans monestirs amb tots els mitjans necessaris, em sentia insatisfeta. Va ser aquesta insatisfacció la que em va dur a fer un canvi radical.  Vaig deixar la ciutat, els mànagers, les discogràfiques, les novetats i vaig anar a viure a la muntanya; i professionalment, a fer allò que estigués directament al meu abast. Volia vincular-me personalment a tot allò amb què m’involucrés.

Vaig descobrir precioses ermites, monestirs com aquest, persones com la Dolors i el Celestino del Mas Pujol, amb qui poder crear la possibilitat de compartir amb el públic allò que s’estimen i a mi m’enamora. Les coses ja no serien sota la premissa de “qui paga mana”, serien la resulta de la implicació de les persones i el seu desig de compartir.

El retrobament amb les pròpies arrels, en el patrimoni i amb les persones va ampliar el meu horitzó personal i la meva proposta artística ho va reflectir. Vaig convidar a cantar amb mi a la gent del territori i a implicar-se en tot el que possibilita un concert a tots nivells, producció, difusió, muntar, desmuntar… Professionals i persones amateurs compartint i sumant els seus talents per una tasca comuna.

De la majestuosa basílica de Santa Maria del Mar vam anar a l’ermita de Sant Salvador de l’Aguda i la seva captivadora sonoritat. Allà vàrem enregistrar amb l’ajut de la gent de les masies, el segon disc d’aquest pelegrinatge: Camí d’identitat.

La dimensió pràctica d’aquesta proposta artística en el nostre dia a dia, la representen els diferents productors que acompanyen aquest pelegrinatge. És un compromís personal amb la comunitat humana i l’ecologia. Les seves obres són una targeta de presentació personal. La qualitat dels seus productes i el desig de compartir-los esdevé un referent d’amor i llibertat, una inspiradora orientació. No es poden anunciar a la tele, com no podem tots nosaltres per una qüestió estrictament de diners, però representen el que veritablement ens fa sentir bé en forma, en contingut i en relació.

La llàntia de llum que teniu a les vostres mans, símbol de l’orientació que compartim, està feta al taller de ceràmica de Sant Benet de Montserrat, amb oli biodinàmic Peccatum7 i cera pura d’abella de Vita Levis.  La bossa que la conté l’han confeccionat les dones de la Fundació Ared i porta un ble trenat per les monges de Sant Benet de Montserrat per continuar fent servir la llàntia amb oli.

Be Sociable, Share!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: